València és grotesca

El professor Gil-Manuel Hernàndez ens va oferir una xarrada sobre les falles i la seua manera de deformar els aspectes grotescs de la societat valenciana. Les Falles: espill grotesc de València comptà amb una molt bona acollida de públic. La sala d’actes del Casal Jaume I es va omplir de gom a gom per a gaudir de la xarrada.
La nostra terra viu de manera apassionada tot allò que fa. Al llarg del segle XX ha variat diferents vegades d’ideologia dominant i ha patit grans envestides per a que així fóra. Una de les nostres manifestacions festives més populars, les falles, no han estat immutables a esta manera de ser dels valencians.
Les falles han sigut un aparador de la València republicana, dels anys grisos de la dictadura així com de la transició amb la batalla per la llengua o la irrupció del turisme massiu als últims temps. Amb estos nous aires la festa i els monuments han canviat i s’han adaptat. No obstant això, podem trobar elements constants com l’ús del sexe i els dobles sentits.
Els cadafals han estat censurats i capats en molts moments fins arribar a l’actualitat on impera un sentiment blanc de no molestar ni al poder ni als turistes. A estos nous temps els acompanya una estètica endolcida en les figures i la cerca constant de la grandiositat del monument on la sàtira s’ha substituït per allò que anomenen enginy i gràcia. Però mentre la majoria de comissions falleres s’han doblegat a esta desnaturalització de les falles continua havent gent que lluita per recuperar i modernitzar tant el sentit de les falles com la seua estètica.
Mentre alguns amaguen els elements més grotescs i de clar contingut sexual, quan l’Alcaldessa Rita Barberà va a l’exposició del ninot, altres continuen amb una posició de resistència. Així, podem trobar casos com falles que en ple franquisme sortejaven la censura plantant una bandera republicana al bell mig de la plaça de l’Ajuntament de València. Actualment ens trobem amb la proposta de les Falles Populars i Combatives, o falles que mantenen una aposta estètica arriscada com les del carrer Corona al Cap i Casal. Altre cas de resistència el podem trobar a la pròpia falla Arrancapins, on des de ben menut és faller Gil-Manuel, que és una de les dues úniques on el monument es fet pels seus propis membres.
Una xarrada que ens ha ensenyat a mirar les falles amb uns altres ulls i conèixer que no sempre ha estat així ni des del punt de vista festiu, ni cultural ni estètic. El franquisme va introduir elements de religiositat (ofrena de flors) i culte a la Fallera Major, que amb anterioritat no es realitzaven, i d’esta manera es va procedir a buidar-les de la càrrega satírica i crítica que les havia acompanyat fins el moment. A més, Gil-Manuel ens va mostrar tot un seguit de material visual per a que d’una manera palpable poguérem veure quina ha sigut l’evolució de les falles.
Per a endinsar-se més en les reflexions de Gil-Manuel es pot acudir al seu llibre FOCS DE FALLA. Articles per al combat festiu, que es pot adquirir fent clic sobre el títol, en versió electrònica o en paper.

Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s