La FiGA cada vegada està més madura i poc a poc anem omplint el cistell d’edicions i actes. Una vegada més hem eixit al carrer a dir que amb el nostre esforç podem muntar la festa i, a més, plantejar una proposta cultural i reivindicativa. Sabem i volem divertir-nos i també canviar allò que va en contra de la nostra identitat i del nostre patrimoni.
Aquest cap de setmana la FiGA s’ha vestit de FASA –Festa Autogestionada de Sant Antoni– i ens hem plantat enmig de Benirredrà per a gestionar activitats en una plaça pública. Amb molt poc pressupost i molt de treball hem dut a col·lectius com Benimaclet Viu o Salvem el Cabanyal, que ens han explicat els abusos que pateixen per part del poder econòmic i polític i ens han mostrat maneres de combatre’ls.
La rebuda de la taula redona sobre l’estat de la Marjal de la Safor i la Platja de l’Ahuir va ser molt bona. La nombrosa audiència va participar en la xarrada i va reflexionar sobre els vertaders perills de vendre la terra al pitjor postor. Els experts Jesús Villaplana, Mireia Alonso i Xavier Ródenas ens van explicar per què és important salvaguardar aquests dos espais del formigó. Una ciutat que creix sense control no és sostenible, ens ix molt cara a tots i tampoc afavoreix el turisme. Va quedar clar que el negoci que alguns plantegen està en el propi fet de la destrucció dels paratges. Qui guanya diners realment amb això? S’atrauran nous turistes oferint el mateix que altres destinacions o s’ha d’apostar per un model especialitzat que potencie els nostres recursos únics? No podem oblidar mai allò que ens ha dut a la crisi i no ens podem permetre repetir els errors. Si tornem a una economia que s’engul el nostre entorn natural hi haurà conseqüències nefastes, tant per a l’economia com per a la societat civil.
Tot i el fred –sembla que a la FiGA li agraden les inclemències climàtiques– més d’un centenar de persones van compartir taula i música a l’hora de sopar, amb dos concerts de la mà dels cantautors Lluís Vicent i Carles Pastor. Van ser moments per a compartir experiències, rialles i balls mentre la música ens recordava que la lluita és llarga però que amb la cultura ben gestionada també es pot fer festa. Per a acabar, un punxa discos va escalfar la nit als qui encara continuaven a la Plaça de l’Església.
No podem deixar de destacar i agrair el recolzament que la Corporació Municipal de Benirredrà ens ha prestat en tot moment. Ens han facilitat un espai per a la taula redona, un escenari per a les actuacions i les taules i cadires per al sopar popular. Cal indicar, a més, que mai hem demanat ni hem rebut diners de cap institució pública perquè tractem de fer una festa autogestionada i independent.
La FiGA no para!